PENÚLTIM, A adj.

Que precedeix immediatament l'últim.

"... foren endarrocades... set pedras... en los fonaments de la penultima capella qui es e sera en la dita Seu de Mallorques com sera del tot acabada..."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1407

"De la pedra topaci no m par raho que reste a dir alguna cosa de la sua excellentia, pus lo profeta Davit n a parlat en lo salm .cxxxij. en lo vers penultim, dient:..."
Sentències catòliques f. sign. Dviij

"E de aytals rims es la penultima longua e la darrera breu axi com ja es dit... E devets saber que penultima vol dir sillaba o vocal prop de la darrera sillaba..."
March, Jaume Diccionari de rims de Jaume March 74